Què és? Sempre és un repte definir-la. Hi ha bibliografia que en parla però ho farem simple. Va néixer a finals del S.XIX, a partir de que el Dr. Still va definir els principis osteopàtics.
Per elaborar un diagnòstic osteopàtic sempre hem d’observar la persona com a centre. Tenint en compte el seu context biopsicosocial, i a través d’un coneixement profund de l’anatomia, la fisiologia i utilitzant el tacte i la palpació com a mitjà d’escolta dels teixits i de la persona.
L’abordatge del tractament es basa en tècniques manuals, amb la intenció de portar al cos a un estat d’equilibri/neutre, on es produeix un canvi que afavoreix el procés de la salut. S’utilitzen diferents tècniques: estructurals, cranials i viscerals, per arribar a una resolució tissular i a una millora de la simptomatologia.
